L'impacte sobre la resistència a la corrosió de l'acer

El crom és l'element d'aliatge principal en l'acer resistent a l'àcid inoxidable i l'acer resistent a la calor. Si el contingut de crom de l'acer d'aliatge arriba al voltant del 12%, es formarà un dens òxid de crom a la superfície de l'acer, provocant un canvi sobtat en la resistència a la corrosió de l'acer en els mitjans oxidants i millorant-lo molt. Elements com el crom, l'alumini i el silici poden millorar la resistència a l'oxidació i la resistència a la corrosió del gas a alta temperatura de l'acer, però l'excés d'alumini i silici poden deteriorar les propietats termoplàstiques de l'acer. El níquel s'utilitza principalment per formar i estabilitzar l'estructura d'austenita, permetent que l'acer assoleixi bones propietats mecàniques, resistència a la corrosió i rendiment del procés. El molibdè pot passivar ràpidament l'acer resistent a l'àcid inoxidable, millorant la seva resistència a la corrosió a solucions que contenen ions clorur i altres mitjans no oxidants. El titani i el niobi s'utilitzen habitualment per fixar carboni a l'acer aliat, generant carburs estables per reduir l'efecte nociu del carboni sobre la resistència a la corrosió de l'acer aliat. Quan s'utilitzen coure i fòsfor junts, es pot millorar la resistència a la corrosió atmosfèrica de l'acer.